Des del 22/11/2008 Fins el 15/3/2009

La mostra Madola. Vasos sagrats, es podrà visitar a l'Espai Pruna del MDM fins el 15 de març de 2009.

L'Espai Prina del Museu de Montserrat (MDM) aposta per la ceràmica en la seva nova exposició temporal. Una selecció d'obres de Maria Àngels Domingo Madola (Barcelona, 1944), en total 18 -entre ceràmiques i pintures sobre fusta i sobre paper-, es poden veure a Montserrat fins el 15 de març de 2009, en una mostra que porta per títol: Madola. Vasos sagrats.

Madola és una artista contemporània que treballa ceràmiques amb caràcte d'escultura, i qu eté una àmplia projecció internacional. És una de les figues més destacades en el camp de la ceràmica d'art a Catalunya, que centra el seu treball en l'elaboració d'unes peces de ceràmica pura, prescindint de l'acabat superficial amb esmalts com és habitual en molts ceramistes. En l'acabat final de les peces procura l'aprofitament d'algun aspecte del tractament i del comportament dels materials o del procés ceràmic.

A Montserrat, Madola presenta vasos, una temàtica tan clàssica com la figura humana per a un escultor. La sacralitat del vas ceràmic és prehistòrica com la pròpia ceràmica. Va lligada amb el eculte i les ofrenes i també amb els ritual d'enterrament o incineració. Per aquest motiu, la conjunció dels dos termes: "vasos-sagrats" no es diu altra cosa sinó que ens trobem en el nucli roent de la producció ceràmica de tots els temps.

Madola ho sap i a més s'hi abona tot fent aquests vasos, transcendit el seu sentit utilitari i donant-los una sacralitat que ve precisament de la seva gratuïtat. Continuen essent recipients, però les seves formes i sobretot la seva textura i el text que la cobreix completament, que és quelcom més que decoració, fan que les obres que ens presenta a Montserrat tinguin arrels de sempre, tinguin una modernitat sorprenent i enllacin el nostre moment actual, fugaç per definició, amb allò que hi ha d'etern i d'il·lusió de futur en cada època, en cada espectador i en cada instant en què l'artista anava modelant i anava donat forma i color, que el forn va consolidar i acabar de forma definitiva.

Els vasos de Madola tenen una dimensió clàssica, perenne, pròpia de les obres d'art que ho són de veritat, que no són banals ni efímeres, còpia de còpies, sinó nascudes d'una ment creativa de ran potència que coneix el que es porta entre mans i que, al mateix temps, domina l'ofici a la perfeccíó.

L'obra de Madola té al darrete la de Josep Llorens Artigas (1892-1980), el seu mestre, però la seva ceràmica té el batec de la generació posterior i evoca, és clar un món diferent. Es podria lligar els vasos sagrats de Madola amb la cultura talaiòtica de les Illes Balears o amb l'art de les Cíclades. Es pot trobar la reminiscència del culte solar i dels rituals de la Mare Terra, de la nostra antiquíssima Mediterrània.

"A vegades, i segons les circumstàncies, els vasos deixen de ser vasos i, com si es despleguessin, es fan simples superfícies de formes insospitades, capaces de rebre una informació que a vegades pot sembla escriptura indesxifrada; és com si obrissin les seves entranyes i ens volguessin explicar, amb un llenguatge tel·lúric, allò que ni elles saben què és ni nosaltres podem capir amb la nostra limitació natural i temporal", afirma el P. Josep de C. Laplana, director del MDM arran de la mostra. "Ciències arcanes, misteris que volen ser transmesos, històries que no podem ni imaginar" és el que podem trobar en els vasos sagrats de Madola que es troben exposats al MDM", segons el P. Laplana.

Maria Angels Domingo va néixer a Barcelona l'any 1944. Va estudiar ceràmica a l'Escola Massana de Barcelona i posteriorment es va llicenciar en Escultura i es va doctorar en Belles Arts per la Facultat de Barcelona. Ha fet exposicions individuals i col·lectives des de l'any 1966 en diferents llocs de l'Estat espanyol i de l'estranger. Ha obtingut diversos premis i és membre de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica amb seu a Ginebra i del Work-Craft Council a la UNESCO de París. Té obres en diverses col·leccions, així com en diferents museus nacionals i internacionals. Ha fet diferents estudis de materials, amb intencions escultòriques, i la seva integració en l'espai públic. Des de 1988 treballa en obres de gran format per a espais urbans de Barcelona, Manchester o a Icheon (Corea), entre d'altres, i en obres per a espais públics i privats dins l'àmbit de Catalunya i l'estranger. Simultàniament amb la seva obra en ceràmica, treballa sobre paper i obra gràfica des de 1980.