Al segle XI l’abat Oliba fundà un petit monestir al costat de l’ermita de Santa Maria, que lentament s’anà consolidant i es convertí en abadia al principi del segle XV.
Entre els anys 1493 i 1835, època de profundes reformes, de creixement i esplendor, Montserrat formà part de la Congregació de Valladolid. La Guerra del Francès (1808-1811) i la desamortització de 1835 portaren la destrucció i l’abandonament, però aviat (1844) s’inicià la restauració, només paralitzada per la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que convertí Montserrat en el monestir-santuari que és avui.