El Museu de Montserrat (MDM) està preparant una exposició del grafista Jordi Fornas, amb el títol Jordi Fornas, pintor, que es podrà veure a l'Espai d'Art Pere Pruna del 4 de març al 9 de juny, i que estarà comissariada per Sílvia Muñoz d'Imbert.
Jordi Fornas Martínez va ser el grafista de capaçalera de la revista Serra d'Or durant molts anys. Conegut sobretot com a dissenyador, forma part del grup capdavanter d'artistes i intel·lectuals que van contribuir decisisvament a modernitzar la cultura catalana dels anys 60, en el seu cas des d'una estètica pop. Aquesta exposició antològica voldrà ser un homenatge pòstum, i estarà centrada exclusivament en la seva producció pictòrica i escultòrica, molt més desconeguda.
Jordi Fornas preferia ser considerat essencialment com a pintor. Ocult darrera el gran èxit que havia tingut com a dissenyador, forma part d'una generació d'artistes, molts d'ells sorgits dels Salons d'Octubre (entre els anys 1948 i 1957) que no estan prou presents en les col·leccions públiques de les intitucions catalanes, ni en el nostre imaginari.
Per a retre un merescut homenatge a Jordi Fornas, el MDM presentarà un breu recorregut per les obres més emblemàtiques de l'artista, un itinerari que s'inicia a partir de la seva estada a Eivissa, i que repassa l'etapa de Palautordera, així com també les etapes en els estudis de Sants, Sarrià i Ciutat Vella de Barcelona.

I, des del 15 de març, Universos Paral·lels, de Waltraud Maczassek
Paral·lelament a l'exposició de Jordi Fornas, a la Sala Pere Daura, a partir del 15 de març, i també fins al 9 de juny, la mostra Universos Paral·lels, de Waltraud Maczassek, que tindrà com a comissari el crític d'art Josep Corredor-Matheos.
Waltraud Maczassek és una artista alemanya, establerta de fa anys a Barcelona i arrelada al Penedès, que s'inspira en la natura per reflectir paisatges interiors. El seu treball, fonamentalment pictòric, se situa en el corrent de l'abstracció lírica. La natura i, més concretament l'origen de la vida, és el fonament de l'exposició que presenta a Montserrat.
Maczassek, amb els seus quadres, reinterpreta cèl·lules i molècules, i s'interroga sobre les formes vitals més primigènies, alhora que no oblida els paisatges que li són propis en el país que l'ha acollida, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l'home amb la natura, perquè habitualment es tracta de paisatges viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s'esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai, i adquireixen tints fastamagòrics.