Miquel de Palol, Cèlia Sànchez-Mústic i Pau Faner han estat alguns dels guardonats.

Una festa de la literatura catalana, celebrada a l’Hotel Alimara de Barcelona, que reuneix una farcida representació dels autors en llengua catalana des de 1967 i que enguany ha arribat a la 44ena. edició.
El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, juntament amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Joan Lluís Torres, presideixen aquesta 44a. edició, en la qual s’han premiat obres corresponents a les categories Literatura i assaig, Recerca, Teatre i Literatura infantil i juvenil. Dins de cada apartat, el jurat –format per cinc membres i per encàrrec de Serra d’Or- ha tingut la llibertat per atorgar els premis, en les diferents modalitats, a les obres més destacades de les publicades l’any 2009, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d’Or, P. Josep Massot i Muntaner.

Els 14 Premis Crítica Serra d’Or de 2010
Els Premis Crítica Serra d’Or 2010, dins l’apartat de Literatura i Assaig, han estat per Miquel de Palol, per El testament d’Alcestis, categoria de Novel·la; Cèlia Sànchez-Mústich, per A la taula del mig, categoria de Poesia; Pau Faner, per El cant de l’Alosa, Narració; Josep M. Castellet, per Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos, categoria de Memòries Literàries; i Jaume Creus, per Poesia completa, d’Anna Akhmàtova, categoria de Traducció.
Dins l’apartat Premis Crítica Serra d’Or de Recerca 2010, els guardonats han estat: Pere Anguera –a títol pòstum, recollirà el Premi la seva vídua-, per L’Onze de Setembre. Història de la Diada 1886-1938 (Humanitats); Joan Vernet i Ramon Parés per La Ciència en la Història dels Països Catalans (volum III). De l’inici de la industrialització a l’època actual (Altres Ciències). Dins de la mateixa categoria, Sharon G. Feldman s’ha endut el de Catalanística per l’obra In the eye of the storm.
Els Premis Crítica Serra d’Or de Teatre 2010: al text de teatre català donat a conèixer per l’estrena o l’edició, Peus descalços sota la lluna d’agost, de Joan Cavallé; a l’espectacle teatral a Pep Tosar, per la creació de dos espectacles singulars estrenats al Círcol Maldà, Molts records per a Ivanov i Nocturn; i a l’aportació més interessant a Mariaelena Roqué per les seves brillants aportacions visuals a l’escena catalana i especialment a l’obra de Carles Santos.
Finalment, els Premis Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil 2010 han estat per a: L’arca de Noè, text de Lluís Farré i il·lustració de Mercè Canals, en categoria Infantil; Salvador Comelles per El Circ, categoria Juvenil (Creació); i a Ramon Pascual el Juvenil (Coneixements) per l’obra Guia d’arbres per a nois i noies.
El jurat de l’apartat de Literatura i Assaig ha estat format per Sebastià Alzamora, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Vicenç Llorca i Marta Nadal. El de l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tuèbols. Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.

El P. Josep Massot anuncia millores a la revista
Durant l’acte de lliurament dels Premis, el P. Josep Massot, director de Serra d’Or i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha fet un balanç “plenament satisfactori” dels actes del cinquantè aniversari del començament de la segona etapa de la revista. “Malgrat la crisi econòmica, hem aconseguit augmentar en uns quants milers el nombre dels nostres subscriptors; hem aprofitat per esponjar el contingut de la revista i hi hem fet noves i valuoses incorporacions al consell de redacció, que havia quedat greument tocat després de les morts de Jordi Sarsanedas i Isidor Cònsul”, ha dit el P. Massot, que ha anunciat que “a partir del mes de gener de 2011, procurarem que Serra d’Or sigui sempre a tot color i ens esforçarem per posar-hi dossiers, articles i columnes que resultin cada cop més atraients i més engrescadors”.
El P. Josep Massot ha felicitat els premiats i ha tingut un record especial per a un d’ells, “el nostre gran col·laborador Pere Anguera, que dissortadament va morir no fa gaire, com Isidor Cònsul”, i els ha agraït la seva presència.

Serra d’Or, més de 50 anys de servei a la vida cultural dels Països Catalans
La revista Serra d’Or es va crear l’any 1955 com a circular dels treballadors de Montserrat i la seva publicació va anar en paral·lel a Germinabit, iniciada el 1949. La primera tenia per consiliari el P. Miquel Estradé, i la segona el també monjo de Montserrat P. Jordi Pinell. L’any 1959, les dues publicacions es van fusionar i van donar com a fruit Serra d’Or. Segona època, una revista de contingut cultural ampli, íntegrament redactada en català, on es van aplegar tots aquells intel·lectuals que, amb la voluntat clara de refer el país i amb una gran dosi de voluntarisme, veien Serra d’Or com l’única tribuna possible des d’on es podia dir i fer alguna cosa per al conjunt dels Països Catalans.
La diversitat ideològica de tots aquells que hi van col·laborar no va ser, en cap cas, un impediment per a tirar endavant la publicació; ben al contrari: Serra d’Or es va convertir en una plataforma única on les diverses veus tenien cabuda i on la voluntat de plurarisme de la revista es va fer palesa de seguida; oferia als lectors un seguit d’aportacions obertes a la cultura europea, innovadores, que sempre van tenir per objectiu la reconstrucció de la cultura catalana des del rigor, intentant fer una labor de suplència enmig del desert absolut d’aquells anys de postguerra.
Un cop passats 50 anys, es pot dir que la revista ha estat, i és, una eina insubstituïble per a entendre la vida cultural dels Països Catalans. S’ha anat adequant als nous temps, sempre obeint aquell principi primer de contribuir al desenvolupament de la nostra cultura i la nostra societat i d’incidir-hi positivament, creant debat, suscitant idees. En els darrers anys, Serra d’Or ha pres una nova empenta, visible en la puntualitat d’aparició, en la renovació dels col·laboradors i en l’edició dels temes; tot plegat en fa la revista més atraient en el seu gènere d’arreu dels Països Catalans.
En l'arxiu adjunt podeu llegir la intervenció del P. Abat.

Descarregar arxiu