Des del 16/7/2010 Fins el 12/10/2010

A l'Espai d'Art Pere Pruna del MDM fins el 12 d'octubre.

Es tracta d'una selecció d'obres seves de gènere i tècnica molt diferents, per mitjà de les quals l'autora plasma allò que la commou: una síntesi de natura i cultura que mostra la seva set insaciable de coneixement, i aquest perfecte equilibri entre unitat i varietat que destil·len les seves creacions.
M.A. Raventós: tapissos i llibres d'artista és el títol de la mostra, comissariada per la historiadora i crític d'art Sílvia Muñoz d'Imbert, en la qual recull una sèrie de tapissos realitzats durant la dècada dels vuitanta i principis dels noranta que mostren el seu mestratge a través de la tècnica de l'alt lliç i els tints manuals, i que iconogràficament s'inspiren en els entorns naturals en què s'emmiralla l'autora: predomina el blau de la Mediterrània i els ocres i verds del seu Penedès natal. Per altra banda, una àmplia sèrie de llibres d'artistes, alguns realitzats mitjançant la col·laboració d'altres creadors, des de la dècada dels vuitanta fins a l'actualitat, i que mostren com si d'un mosaic es tractés, l'ampli ventall d'interessos que nodreixen l'obra de M.A. Raventós, després de seixanta anys de trajectòria.
Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d'Anoia, 1930) va aprendre la tècnica del tapís de la mà de Josep Grau-Garriga, deixeble de Jean Lurçat i capdavanter de l'Escola Catalana del Tapís, a la Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès, i es va lliurar a aquest art des dels anys setanta fins ja entrats el noranta, en el qual de seguida es va fer famosa. Amb la tècnica de l'alt lliç, reïx a suggerir les formes i els colors del paisatge del Penedès, des de la catifa verda de les vinyes a l'estiu, passant pels ocres i les línies retorçades dels ceps nus a l'hivern, i encara amb la imatge rocallosa i fantasmagórica de la muntanya de Montserrat per acabar amb el blau de la Mediterrània, tot adoptant uns relleus que doten a aquests "murs nòmades", com diu la comissària de la mostra, d'un caràcter tridimensional.
L'any 1985, M.A. Raventós va fer una exposició, juntament amb Teresa Gironès, que es titulava Sota la màgia de Gutemberg, i déu anys més tard una altra que es deia Tipografies, que Daniel Giralt-Miracle va qualificar com a "òsmosi d'escriptura plàstica i escriptura literària", i com a exponent de la "cultura mosaic", que és la que estem vivint. Aquests "llibres objecte", a més de mostrar-nos el procés creatiu de l'artista, suggereixen una certa sensualitat per mitjà de les rugositats i el color, plana a plana, tot fent conviure el collage, el dibuix, la pintura i la ceràmica, i col·laborant en una amalgama creativa amb poetes i escriptors. És una autèntica biblioteca d'accent matèric i escultòric, amb una iconografia pròpia d'aquell que esguarda la vida amb ulls inquiets, amb actitud constant d'aprendre i voluntat de ser-hi present.