Al costat dels opuscles sobre què és Montserrat i les obres d’espiritualitat entorn del Santuari, aquest llibre és singular pel contingut i pel seu format. L’ha escrit el P. Bernabé Dalmau, director de la revista montserratina Documents d’Església i autor de nombrosos llibres, el qual que ens hi ofereix una introducció nova i suggeridora als diversos aspectes del Montserrat actual, Santuari i monestir, on una seixantena d’homes s’esforcen per cercar Déu seguint la Regla de sant Benet. Amb una prosa àgil i entenedora, aquest llibre és il•lustrat amb nombroses fotografies en color, realitzades per Oleguer Serra, que permeten conèixer Montserrat per dins. L’obra pretén donar un missatge actual sobre el perquè de la vida monàstica, tot combinant la descripció dels edificis amb l’espiritualitat, la història, i fins i tot el costumari del monestir. L’enfocament donat a partir del tema de la recerca de Déu, tema clàssic del monaquisme i que Benet XVI ha posat en relleu, apropa la relació entre la fe i la cultura i dóna el secret de la projecció espiritual i cultural de la comunitat al llarg dels gairebé mil anys de la seva història. Perquè pugui tenir un ressò més ampli, atesa la gran quantitat de gent d’arreu del món que visita o que coneix Montserrat, s’hi ha afegit una traducció castellana i una traducció anglesa.

Aquest llibre vol ser, per a la comunitat de monjos, una presentació de la vida monàstica a Montserrat, que segueix la Regla de sant Benet, escrita al s. VI a Itàlia per Benet de Núrsia, i que és una iniciació a la vida cristiana segons el carisma monàstic, al seguiment sense condicions de Jesucrist sota el guiatge de l’Evangeli. “Sentir l’anhel de cercar Déu no és un propòsit desmesurat. El qui cerca Déu, el cerca perquè Déu l’ha escollit. No ha de sorprendre, doncs, que sant Benet faci del desig de cercar Déu la condició essencial per a ser monjo (Regla de sant Benet, cap. 58, verset 7)”, apunta el P. Bernabé en el pròleg. “Si cercar Déu ha de ser l’objectiu de tot monjo, ho ha de ser, és clar, de tot monjo a Montserrat. Així com els qui plantaren el monaquisme no pretengueren crear cultura –ni tan sols servir l’Església-, hom no esdevé monjo de Montserrat per cap finalitat de realització personal, de servei pastoral, de compromís patriòtic. I això és el primer que ha d’aprendre el candidat. Ho aprendrà al llarg de la vida, perquè el monestir és una escola del servei diví i la vida ensenya a tocar de peus a terra. Però és bo que quedi clar des del començament”, argumenta el P. Bernabé Dalmau. “La llum que ve de l’estel de Montserrat passa per buscar Déu i deixar-se trobar per ell. Avui, que per a molts l’absència de Déu és sentida amb una particular cruesa, cercar Déu i trobar-lo adquireix una viva actualitat. És el que han intentat fer durant mil anys els monjos en aquest lloc”, conclou.