L'exposició, que porta per títol Nits, està comissariada per l'historiador i crític d'art Bernat Puigdollers, i s'endinsa en el món insòlit de la seva obra, resultat d’una mirada lúcida i meravellada del món. Aquesta exposició fa trontollar el concepte de pintura comunament acceptat i convida a una reflexió en torn el propi fet creador, el jo i la realitat. Alcaraz centra la mirada en les coses subtils i imperceptibles, penetra en l’abisme de l’intangible. Des de la matèria, evoca la idea encara no formulada, l’aura de l’objecte, reflexiona entorn la pròpia existència, entorn els límits del seu món, uns límits que no tenen frontera, que s’esmunyen en subtilitats esquives. Servint-se de materials ben diversos –metacrilat, tinta, ferro– trenca, des del propi gènere, els límits de la pintura, l’escultura i el gravat.

L'espai de la Sala Daura ha estat completament transformat per adaptar-se a les necessitats de l’obra de Jordi Alcaraz (Calella, 1963), que llueix en un lloc idoni per conèixer la seva producció. L'artista ha preparat dues instal·lacions inèdites per a l'ocasió, una mescla d'ironia, concepte, reflexió i expressió plàstica en perfecte equilibri. Malgrat la seva obra pugui semblar en ocasions efectista, el joc o l'enginy no arriba a ser mai banal; és, tan sols, un element catalitzador, una espurna que du l'espectador cap a un territori de reflexió personal.

L'obra de Jordi Alcaraz és subtil, però alhora contundent i enèrgica, una obra que és fidel a la tradició artística, però que alhora trenca amb el passat. Així ho testimonien els nombrosos objectes d'antiquari -llibres antics, marcs del segle XVII o una imatge religiosa de finals del XVIII-, que serveixen de pretext per donar-los un sentit contemporani però, alhora, de tots els temps. En l'obra d'Alcaraz, la matèria pren un protagonisme essencial com a via per a l'expressió plàstica; tanmateix, és una obra gairebé impossible de definir perquè la seva matèria veritable és el misteri.

La pràctica artística de Jordi Alcaraz transcendeix les categories tradicionals de pintura, escultura i dibuix per acostar-se a l’assemblatge i a la instal·lació, reflexionant sobre la noció de volum, el llenguatge com a idea i el pas del temps. Segons J. F. Yvars, “les obres d’art són organismes fets de matèria viva, sotmesa a l’alquímia dels elements i les tècniques expressives, la qual imposa la seva versemblança amb el temps. Respiren, gemeguen, sonen, s’esquerden i es reajusten en l’acord adient que dibuixarà la simfonia inacabada de la seva activitat plàstica.” La combinació de materials tan diversos com els miralls, els llibres o el metacrilat fan que els elements interactuïn aprenent com respirar, gemegar o sonar conjuntament.

L’exposició Nits, que es pot veure a la Sala Daura del MDM fins el 17 de novembre, és una oportunitat única per conèixer l’obra de Jordi Alcaraz i endinsar-se en el seu món plàstic. L'artista, malgrat ser reconegut a nivell internacional amb un gran èxit de venda i de crítica, encara no ha rebut el reconeixement públic que mereix al nostre país. Per aquesta raó, la mostra Nits també vol contribuir a donar-lo a conèixer en el context de l'art català contemporani.

Jordi Alcaraz (Calella, 1963), viu i treballa a Calella, Barcelona.  Des de mitjans de la dècada dels vuitanta ha presentat la seva obra en exposicions individuals i col·lectives a Europa i, més recentment, als Estats Units. Ha publicat diversos llibres d'artista en edicions limitades. El 2017 va realitzar una exposició individual a la Fundació Vila Casas, de Barcelona titulada Esborradís. Ha exposat a museus i centres com el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (2017); Château des Princes de Croÿ, Roeulx, Bèlgica (2015); Boghossian Foundation, Villa Empain, Brussel·les (2014); Musée Réattu, Arles, França (2013); Los Angeles Municipal Art Gallery (LAMAG), Los Angeles, USA (2011); LACMA, Los Angeles, USA (2011); Museum Der Bildenden Künste, Leipzig, Alemanya (2010); Arts Santa Mònica, Barcelona (2010); Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona (2008) o Fundación Telefónica, Madrid (2001), entre d’altres. Les seves obres es troben a col·leccions com Biedermann Museum, Donaueschingen, Alemanya; Colección Fontanal Cisneros, Miami o Williams Collection, Nova York, entre d’altres.

Enllaç a la vídeo notícia.